Valldigna Socialista

Resultats definitius del Concurs de Relats Curts juvenil i adults del PSPV-PSOE de la Valldigna

-Primer premi: November Train: una historia d´amor entre rail, de Raquel Talens Anadon.

-Segon premi: La premonición, de Irhina Ni Matamoros.

-Tercer premi: El sueño perdido, de Rubén Puig Sanz.

En el mateix acte es farà el lliurament dels accèssits que han sigut atorgats als autors dels relats juvenils; que són Serena Ni Matamoros i Llorenç Cucarella Fons.

Aquest acte tindrà lloc en la seu del PSPV-PSOE ( C/ del metge Valiente núm. 95), el dia 18 de desembre del 2010, a les 19.30 hores.

Preguem l’assistència a l’acte de tots els participants.

Per tal que els treballadors estiguen informats dels canvis reals que s’han fet en la reforma laboral, i en tinguen una visió no alterada, els proporcione un resum que he fet, del butlletí informatiu presentat pel Govern d’Espanya, Ministeri de la Presidència, a través de la Delegació del Govern en la Comunitat de València. Espere que els siga d’utilitat.

La reforma laboral aprovada pel Govern i en vigor des del passat 18 de juny, en resum introdueix aquests canvis:
-Que les indemnitzacions per tipus de contracte es mantenen en el contracte ordinari (45 dies) de foment d’ocupació (33 dies) i acomiadament per causes objectives (20 dies). Canvia en el contracte temporal que estava en 8 dies i passa amb la reforma a 12 dies.

Açò es deu al fet que l’objectiu és que molts dels treballadors temporals passen a un contracte indefinit.

No s’abarateix l’acomiadament, ja que segueix tenint les mateixes indemnitzacions i fins i tot augmenten en el cas del contracte temporal. El que sí s’abarateix és el cost de l’acomiadament per a l’empresa (quan siga per causes econòmiques) ja que 8 dies els abona el FOGASA (fons que es nodreix exclusivament de cotitzacions empresarials)

-Els contractes per obra i serveis (abans renovables sense limitació) ara, amb la reforma, es limita el temps màxim dels contractes (36 mesos ampliables a 12 més per negociació col·lectiva), acabats els quals el treballador passa a ser fix automàticament. Al seu torn es fa més estricta la pràctica de contractació temporal una vegada i una altra per part d’una mateixa empresa. Se suma a tot açò la pujada de la indemnització abans esmentada. Tot açò per tal d’evitar l’abús del contracte temporal en treballadors que no tenen caràcter temporal, i propiciar l’ocupació més estable.

-A Espanya se signen aproximadament 1.200.000 contractes, dels quals el 92% són temporals. Amb la reforma se’n beneficien en quatre dies més d’indemnització i l’oportunitat de passar a tenir contracte indefinit.
-El contracte de Foment de l’Ocupació, amb una indemnització vigent des de l’any 1997 de 33 dies i que deixava exclosos als homes entre 31 i 44 anys, passa ara amb la reforma a no tenir límits d’edat, ni de sexe. També tenen l’oportunitat els aturats que en els dos anys anteriors tingueren contracte temporal a accedir a un contracte de foment, així com els que porten almenys tres mesos d’atur.

Es contempla la possibilitat així mateix que conclòs un treball indefinit, puga celebrar-se un contracte de foment amb una altra empresa diferent.

L’objectiu d’aquests canvis és que els treballadors passen de tenir una ocupació temporal (8 dies d’indemnització) a tenir treball indefinit, amb molts més drets laborals i 33 dies d’indemnització. Així mateix, als treballadors que en els pròxims mesos isquen de l’atur, els han de fer directament un contracte de foment d’ocupació en lloc d’un temporal.
-Quan un treballador amb contracte indefinit se n’anava voluntàriament de l’empresa a una altra de  diferent, perdia el dret a la indemnització que hi havia acumulat; no obstant això ara amb la reforma i a partir de l’1 de gener de 2012, tots els nous contractes indefinits comportaran un Fons de capitalització; hom vol dir amb açò, que un treballador s’endurà amb ell els drets acumulats en aqueix Fons, al llarg de tota la seua vida laboral i podrà fer-ne ús en els supòsits d’acomiadament, mobilitat geogràfica, activitats de formació o en la jubilació. Això és el denominat model austríac, que aporta més seguretat al treballador i amplia les seues possibilitats de canvi de treball i empresa.

-Quant a l’acomiadament, anteriorment una empresa amb dificultats, passava sempre a la solució de l’acomiadament, i si encara així no millorava la seua situació, passava al tancament total de l’empresa. Amb la reforma la solució de l’acomiadament passa a ser l’última possibilitat. L’empresa s’ha de plantejar obligatòriament reduir els horaris, ajustar torns, modificar funcions de treball i l’aplicació efectiva de clàusules de rebaixada salarial. Per a açò s’ha de posar l’empresa d’acord amb els representants dels treballadors. En cas de no arribar a un acord, hi haurà un arbitratge, que serà d’obligat compliment.

Amb aquesta reforma el treballador manté la seua ocupació i els seus ingressos, sent la part que es redueix de jornada cobrada a càrrec de la Desocupació (model alemany)

-Amb la reforma es concentren les bonificacions en els joves aturats sense formació i en els treballadors madurs en desocupació de llarga durada. Es mantenen les previstes per a persones discapacitades, les dones víctimes de violència de gènere i els majors de 60 anys.
-Els contractes de formació ara tenen protecció per desocupació i passen de ser reconegudes de 21 anys a 24. Es millora també el salari que abans era d’un percentatge del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a ser del 100% del SMI, des del segon any.

Rocío Matamoros Valdés

La reforma laboral no és subjectiva, o per dir-ho d’una altra manera, una idea emmotllable depenent de la ideologia política que tinguem; no és doncs, una reforma que per a uns treballadors és d’una manera i per a uns altres una altra, és en definitiva per a tots els treballadors igual. És clar que depèn dels convenis dels diferents gremis i de la manera que s’aplica en cadascuna de les comunitats autònomes. No obstant això era necessària en l’època de crisi mundial en la que vivim i a Espanya una necessitat urgent per a poder-la superar amb èxit i reconduir tots els treballadors que es van quedar sense treball amb el llast que va deixar el “Boom” immobiliari. Crec recordar que ja a l’any 1969, es parlava de la destrucció massiva de les costes a causa de les edificacions massives i l’especulació dels terrenys, que calia detenir-la o Espanya tindria problemes greus en un futur pròxim, ecològicament d’una banda, i d’altra banda arribaria el moment en què construir deixaria de ser el suport per a passar a ser la destrucció de llocs de treball, formant una cadena d’aturats en tots els gremis.

No se’n va fer res i aqueix moment ha arribat. Obrers, lampistes, electricistes, fusters, encofradors, soldadors, etc. A açò cal sumar les agències immobiliàries de lloguer i venda de pisos, els xicotets i mitjans comerciants (ja que si no es consumeix, han de tancar), els empresaris xicotets i mitjans (que no cobren les obres realitzades i falleixen), els bancs (per no tenir les persones estalvis ni ingressos en els seus comptes no tenen diners per a prestar, en definitiva per a crear empresa i generar ocupació). Les persones no compren, no inverteixen, no estalvien, no viatgen, no van al dentista si no cal, no mengen en els restaurants i passen de tot el que és superflu per a viure en l’austeritat, esperant temps millors.
A poc a poc arribem al Tresor Públic que es veu minvat en els seus ingressos i no pot mantenir el pes econòmic que genera el benestar dels ciutadans com poden ser la creació d’ocupació, la sanitat, el transport, els serveis socials, les ajudes als discapacitats, l’atur, les pensions, els subsidis, i una infinitat de necessitats de la comunitat.

A simple vista es podria dir la frase famosa, ja en aquests temps, de “Zapatero té la culpa de tot”, però el problema no es va generar en aquesta legislatura ni en l’anterior on el senyor Zapatero ha hagut de bregar literalment amb tots els partits per a mantenir el país a flotació, sobretot amb el PP que, malgrat que es queixa indefinidament, no ha sigut capaç de proposar alternatives eficaces per als treballadors, els aturats, els pensionistes i en definitiva els més febles de la societat perquè no patisquen la crisi d’una manera més cruenta del que ja de per si mateix és. El senyor Rajoy i els seus col·laboradors solament ens bombardegen amb les seues critiques, les seues males formes (poc ètiques i grolleres) sense en definitiva donar-hi una sola solució. Perquè parlar i desacreditar per als del PP és més fàcil que actuar, tractant que els ciutadans espanyols oblidem tots els acusats, imputats i en el tall de la sospita que hi ha en les seues files entre moltes altres coses per aqueix famós “Boom” immobiliari que és ara la major xacra dels espanyols i que sense ells no estaríem ara en aquesta gran crisi.

És evident que en les pròximes eleccions els espanyols votaran d’acord amb les seues diferents ideologies, però no es deixen manipular amb paraules boniques i efusives que amaguen la veritat. Encara podem, els espanyols, caure més en aquest abisme si no triem bé.
Rocío Matamoros Valdés

Els socialistes de Tavernes de la Valldigna portem prop d’un any fent cicles culturals en la nostra seu a càrrec de Rocío Matamoros, amb la clara intenció de donar a les persones d’aquesta localitat una nova visió de la cultura, del poble i per al poble, amb artistes que d’una forma desinteressada han participat donant a conèixer la seua obra. Entre els pintors ens vam trobar amb Christian Miñana, Salvador Meló, Miguel Fons (Miky) o Rocío Matamoros. En escultura vam comptar amb Jesús Martín (Xule).    Fotografia amb José María Escrihuela. Restauració de mobles: Salvador Meló. Teatre amb Josep Enric Grau. Quant a les conferències comptarem amb la col·laboració de Sico Fons: “Escriptors no occidentals”, Ximo Bruno amb “Graffitis”, Carme Canet amb “Introducció a la història de la Valldigna”, Omar Sala Escrihuela amb “Història de la música del segle XX”, Rocío Matamoros amb “L’Art Outsider” i Carme Grau amb “La situació de la dona a Orient”.

Vam donar el naixement a la primera xarrada-debat amb un tema polèmic com és l’avortament, a càrrec d’Omar Sala Escrihuela, Secretari General de les Joventuts Socialistes i com a convidats, Raül Gil director de la revista “La Veu de la Valldigna” i Imma Cunyat, Secretaria d’Igualtat del partit ERPV de Simat. Podem sentir-nos orgullosos de la bona disposició i concòrdia en la qual es va desenvolupar i ens ha instat a seguir en els mesos posteriors a l’estiu a continuar amb aquestes xarrades-debat, sempre amb temes d’actualitat i dirigits als joves.

Vam realitzar un concurs de graffitis amb gran èxit per part dels joves de Tavernes, atorgant el primer premi a Jordi Solanes Vidal, el segon a Serena Ni i el tercer premi per a Christian Ruano Ortega; no obstant això, tots els participants van ser honrats amb un regal i un berenar en la seu del partit.

Per aquest motiu ens hem animat a realitzar en els pròxims mesos dos concursos literaris, un per als joves i un altre per als adults, de relats curts. Les bases estaran a la disposició de tot el que ho desitge en els primers dies de setembre.

Finalment vam presentar el nou llibre de l’escriptor valler Sico Fons “Un estiu a

l´infern” a càrrec de Rocío Matamoros.

Al llarg d’aquest quasi un any el Partit Socialista de Tavernes de la Valldigna s’ha sentit satisfet pel molt bon acolliment d’aquesta iniciativa i la gran afluència de públic, ja que aquest és un poble que necessita de nous focus culturals que animen als seus habitants a participar-hi, donant a la joventut noves formes de divertir-se i passar el seu temps lliure.

ORGANITZACIÓ PSPV-PSOE.

Des de l’aprovació del Reglament de la llei Orgànica de l’11 de gener del 2000, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la seua lliure circulació i la seua integració social, s’estableix que tots els estrangers als quals s’haja expedit un visat o una autorització per a romandre a Espanya per un període superior a sis mesos tenen el dret i l’obligació d’obtenir la targeta d’identitat d’estranger, que hauran de sol·licitar personalment en el termini d’un mes des de la seua entrada a Espanya. A més, els estrangers tenen dret a residir i a la seua lliure circulació en territori espanyol per un període superior a tres mesos, i al seu torn estan obligats a sol·licitar la seua inscripció en el Registre Central d’Estrangers.
Els estrangers residents a Espanya gaudiran de sufragi actiu (dret al vot) en les eleccions municipals sempre que, amb els seus respectius països existisquen tractats pels quals els espanyols amb residència en aquests països tinguen també el dret al vot.
Els estrangers que vulguen inscriure’s al Cens Electoral per a exercir el dret al vot hauran de complir els següents requisits:
-Que existisca tractat amb el seu país d’origen (tots els països de la Unió Europea, Colòmbia, Xile, Equador, Paraguai, Perú, Noruega i Nova Zelanda).
-Ser major de divuit anys.
-Estar inscrit en el padró municipal d’habitants.
-Estar en possessió de l’autorització de residència a Espanya.
-Haver residit legalment a Espanya el temps exigit en l’acord corresponent (generalment cinc anys).
Els Ajuntaments hauran de donar publicitat suficient, i amb la deguda antelació, de la possibilitat i presentació de les sol·licituds.
Tots els ciutadans de la Unió Europea residents a Espanya poden manifestar la seua voluntat de votar a Espanya en les eleccions municipals en els ajuntaments corresponents a la seua residència.
Tots els estrangers que consideren que compleixen els requisits podran presentar les seues sol·licituds en els impresos que a aquest efecte han de proporcionar-los els ajuntaments del municipi de residència.
El termini de presentació és des de l’1 de desembre del 2010 al 15 de gener del 2011.
En qualsevol cas els estrangers que ho desitgen poden donar-se de baixa en el cens electoral quan ho consideren oportú.
Tots els estrangers amb dret a Espanya al vot, ho faran en les ELECCIONS MUNICIPALS, mentre que en les autonòmiques SOLAMENT poden votar els ciutadans espanyols.
QUINS ESTRANGERS PODEN VOTAR?
-Tots els ciutadans de la Unió Europea (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Noruega).
-Dels països fora de la Unió Europea han signat conveni per a poder votar: Colòmbia, Xile, Equador, Paraguai, Perú i Nova Zelanda.
Actualment a Tavernes de la Valldigna els ciutadans amb dret al vot són un miler de persones aproximadament. No obstant això és solament el 10% d’aquests ciutadans els que s’animen a votar. No obstant això, els ciutadans estrangers tant com els ciutadans espanyols han de tenir clar que en les eleccions municipals triem els nostres governants més pròxims, els que ens proporcionaran o no una forma de vida digna amb tot el que açò comporta, per la qual cosa és molt important que tots els residents amb dret a vot en el municipi exercisquen aquest dret.
Rocío Matamoros Valdés